Any 1304 Fabrica tèxtil, afores de Madrid 17:33
- ¿Perdoni germana Agustina, puc fer-li una pregunta?
- Clar, suposo que té alguna cosa que veure amb el teu haver d'aquí veritat? Ets nova no tens d'avergonyir-te, pregunta.
-¿ Com… bé, com… funciona exactament el teler?
- No et preocupis filla meva –li contesta mentre li somreia afablement- anem, jo t'ensenyare a utilitzar-ho.
En realitat a la mare superiora Agustina no li agradaven les noves, aquestes joves òrfenes, abandonades o simplement rebutjades de la seva casa que s'acollien a l'església tan sol per tenir un lloc on dormir, mancillaban la casa del senyor, no sentien la fe i no feien mes que temptar als bisbes amb la seva carn jove i impura, però aquella noia era diferent, realment sentia la trucada del senyor en el seu cor i era una jove que sàvia passar desapercebuda tan ben com ella que portava prop de 50 anys servint al senyor en aquest convent franciscà.
- Per cert filla meva, recorda que les portes del convent tanquen a les 20:00 i es triga mitja hora a arribar des d'aquí i estaria molt mal vist que una monja arribés tard a aquestes hores – li va dir Agustina després d'ensenyar-li com funcionava el teler.
- Ho se senyora – va dir alhora que inclinava el cap – moltes gr…
- Germana Asunción! – la monja aixecà el cap per dirigir-se al bisbe encarregat de la fabrica tèxtil propietat dels franciscans – té un moment? M'agradaria parlar amb vostè abans de l'hora de sortida. Mare superiora – va dir dirigint-se a Agustina en forma de salutació-acomiadada abans de donar-se la volta per donar-li a entendre a Almudena que la seguís.
Agustina es queda enrere veient com s'anaven i no li va fer molta gràcia la sensació que va tenir, el pare Atilio era conegut pels seus estudis i per ser un home extremadament rígid i responsable, portava la fabrica tèxtil amb una disciplina digna de la d'un ejercit però en el convent es sentien rumors sobre ell, es deia que estava relacionat amb certs estudis i experiments no gaire catòlics, definitivament no era un home que li agradés a Agustina ( en realitat odiava a la gran majoria d'ells per ser éssers simples i d'instint fàcil). Amb aquests pensaments rondant-li el cap es centrà en acabar la jornada de treball.
………………………………………………………………….
Convent Franciscà 19:47
Agustina creua el pati davanter que portava a l'interior del convent, tènia una sendera que ho creuava pel centre fins a la porta principal,a Agustina no li agradava aquell pati l'omplia d'odi, el fet que estigués ple de les tombes dels quals abans havien servit en el convent i com no, tots homes, les monges eren enterrades en el posterior cosa que ella no suportava. Entra en el convent, pasa llista de les monges que anaven arribant i amb una estranya sensació que no podia identificar es va dirigir a la cuina amb un grup per preparar el sopar del convent.
Convent Franciscà 22:00
Agustina entra a la seva habitació exhausta i encara amb una sensació estranya que no podia identificar, era una habitació senzilla de quatre parets de pedra, amb un estudi a la seva esquerra on treballava i un llit en la paret del fons juntament amb una tauleta de nit on guardava els seus hàbits, damunt d'aquesta tauleta estava el canelobre que il·luminava tota la seva habitació, es canvia, va obrir el llit, es va asseure en ell i quan apaga el canelobre es va dormir a l'instant.
.............................................................................................
-Agustina –Agustina va despertar sobresaltada, que era això que l'havia despertat?
-La fabrica…la fabrica… - no eren imaginacions seves alla a la seva habitació, en plena foscor hi havia algú mes amb ella. Amb moviments bruscs i espantats intenta cercar el canelobre i quan ho va encendre se li congela la sang … va veure una figura femenina gatejant ràpidament cap a ella des de la porta mentre murmurava el seu nom i quan arriba als peus del llit bota cap a ella xisclant – SAAAALVEEEM. Abans que la toqués el canelobre s'apaga i quan va poder tornar a encendre-ho la figura havia desaparegut…
Fabrica Tèxtil 3:15
Agustina havia reconegut la figura, era Asunción i per algun motiu murmurava “ la fabrica” tant sols podia referir-se a la fabrica tèxtil on l'havia deixat. Quan va estar a les portes va recordar per que tènia aquesta estranya sensació en el convent: Asunción no havia tornat… Com posseïa les claus no li va donar cap problema entrar en la fabrica. Mai havia estat alla de nit aquests telers formant 3 passadissos entre ells en aquesta àrea quadrada la posaven nerviosa . Avança pel qual seria el passadís d'al mig amb un llum d'oli en alt.
Quan anava per la meitat del corredor totalment voltada per telers una cosa li talla la respiració, dels telers, parets i sostre va començar a degotar sang i Agustina va veure com a poc a poc el sòl s'encharcaba…
-Agustina – Ella es gira amb un sobresalt, alla en la foscor hi havia alguna cosa que avançava cap a ella, podia escoltar els seus gemecs i sobretot els seus peus, aquells peus descalços xipollejaven a cada pas que donaven cap a ella… - Agustina, Agus…- la veu s'entretalla mentre emitia un so semblat al tossir sang.
Agustina estava paralitzada però la idea de quedar-es quieta per veure que era el que s'apropava a ella la aterroritzaba, va retrocedir fins que per desgràcia per a ella toca la paret del fons, mira als seus costats i com si l'ent pogués llegir-li el pensament va fer caure uns telers perquè li bloquegessin el pas, aquella cosa cada vegada estava mes a prop i sobtadament el pitjor , el llum s'apaga sense explicació i Agustina es queda a les fosques sentint com aquests peus se li apropaven cada vegada mes ansiosos per arribar fins a ella.
Tanca els ulls, fos el que fos no volia veure-ho, els passos van arribar fins a ella i es van parar, podia escoltar aquella respiració gutural davant i el pitjor és que podia sentir el seu alè en la seva cara… de sobte alguna cosa freda l'agarra alhora que la bèstia li deia – Vengam...
Agustina va ser submergida en una visió, on va veure com Asunción era assassinada per Atilio el qual posteriorment realitzava amb la seva sang experiments del que ella creia havia de ser alquímia.
Quan va despertar Agustina estava tombada en el sòl de la fabrica, encara una mica commocionada s'aixeca, va encendre el canelobre i es va dirigir al convent disposada a complir la ultima voluntat d'Asunción.
